La crítica de la quinzena

20/07/2016
  • La crítica de la quinzena - Instrumental de James Rhodes

  • Títol: Instrumental

    Autor: James Rhodes

    Editorial: Blackie Books.

     

    Avui m’agradaria parlar-vos del llibre Instrumental, de James Rhodes. És un llibre que aquest hivern ha tingut molt èxit ja que l’editorial Blackie Books, com sol fer, ha apostat per una proposta arriscada però molt bonica.

    Es tracta d’un llibre autobiogràfic que té com a fil argumental la música. James Rhodes és un concertista de piano anglès molt conegut que, tot i la seva joventut, ha tocat als escenaris més famosos del món. Tot i això, val a dir que és un llibre dur i que es probable que el lector se senti, de vegades, una mica impressionat.

    James Rhodes es relata la història de la seva vida, una vida molt dura marcada per les violacions que va patir de petit per part del seu entrenador de boxa.

    Durant el relat, podem veure com aquesta experiència desemboca en una vida plena d’excessos i prostitució que el van portar a estar inernat a un institut psiquiàtric i a diversos intents de suïcidi.

    Fins aquí pot semblar un llibre difícil, sobretot perquè l’autor no es deixa cap detall alhora de relatar l’infern que va patir durant tants anys, però alhora té un caire meravellós perquè cada capítol tràgic de la seva vida va acompanyat de la seva taula de salvació, la música clàssica. Els capítols comencen amb una recomanació musical que el lector pot sentir mentre llegeix el capítol a una llista creada a Spotify, i també amb un petit text on ens explica quelcom interessant del compositor de cada peça. Rhodes reconeix desde el principi que la música clàssica és el seu motor de vida, l’únic, a banda del seu fill, que l’ha ajudat a tirar endavant i a superar els traumes de la seva vida.

    Aquest llibre també té la seva part sensacionalista, ja que la seva publicació es va prohibir durant anys al Regne Unit, considerant que el seu contingut podia afectar psicològicament al fill de l’autor. Finalment, però, va aconseguir una sentència a favor seu. La sentència deia, literalment: “Una persona que ha patit de la manera que aquest home ha patit, i que ha lluitat per a fer front a les conseqüències del seu sofriment de la manera que ell ho ha fet, té dret a explicar-ho al món”.

    Els últims capítols són ben diferents, l’autor deixa de banda la seva crua experiència personal i ens parla de la seva vida com a músic tot fent un manifest molt interessant sobre la manera com avui en dia es percep la música clàssica.

    Durant aquesta part del llibre ens parla sobre la seva intenció de canviar els preceptes que sovint associem a la música clàssica. Concerts interminables, silenci absolut i força classisme. Als concerts de Rhodes, ell va amb texans i li agrada parlar amb al públic entre peça i peça, agraeix els consells i en dona als seus espectadors intentant crear un fil invisible que uneixi al músic amb els seus oients.

    No puc deixar de recomanar aquest llibre a tothom que cregui que la música és una cura per l’ànima, i a totes aquelles persones que vulguin viure de ben aprop una història esfereidora però amb un final feliç.


    ¡Pots comprar el llibre aquí! 

Cercar entrades

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Zero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades