Hi ha un moment estrany en què t'adones que fer-se gran no era exactament allò que esperaves.
Quan era petita, pensava que les persones adultes ho sabien tot, que eren valentes, pacients i segures. Ara que soc gran, sé que créixer també és dubtar, plorar, enfadar-se i continuar fent preguntes.
Aquest llibre, que es llegeix en dues direccions, et convida a recórrer la distància —potser no tan gran— entre la infància i l'edat adulta.
Un àlbum sobre la fragilitat, la tendresa i la necessitat de sentir-nos acompanyades.
