Teoria fantasma és el primer poemari de l’autora. Es divideix en dues parts, amb el llençol com a punt de fuga. A «La casa», els poemes ronden l’àvia materna, d’ofici planxadora de blanc, i una imatgeria domèstica centrada en la roba de casa. A «El fantasma», el to s’enfosqueix; l’autora es fixa en l’imaginari col·lectiu dels fantasmes per bastir una altra mena de casa, on hi ha espai per a la por però també per al llegat, la invenció i la identitat.
