Tocar l’acordió és com respirar…
Any 1931, l’Amandine és una jove acordionista que ho ha sacrificat tot per la seva passió per la música, fins i tot, s’ha perdut una mica a ella mateixa. Quan una misteriosa carta la convida a tocar la nit de Tots Sants en un poblet perdut dels Pirineus, s’acaba adonant que una nota en fals pot causar… un desastre.
Això és el que l'autor té a dir sobre com va sorgir el projecte:
Així va començar el meu viatge amb El vals de les muntanyes. Sabia que volia explicar una història amb una protagonista femenina, en una atmosfera de tardor, i treballar sobre quelcom que m'atrau molt; el pont entre la quotidianitat i la màgia, el fet de meravellar-se davant del que és conegut i el misteri de les llegendes. Una protagonista músic em va semblar molt adequada com a punt de partida, i l'acordió va aparèixer gràcies a una amiga que em va servir d'inspiració. El que va començar sent un viatge per a l'Amandine va acabar sent-ho també per a mi. Sense saber ben bé on em portaria, vaig començar a caminar amb els personatges en aquest petit poble fictici, inspirat en Bagnères-de-Luchon. Parlar de la recerca de la bellesa en les petites coses, reconectar amb la infància, amb la innocència i amb aquesta manera tan senzilla d'estar present que sembla gairebé impossible avui dia, em va resultar especialmente interessant. També ho era imaginar que hi ha un secret per desvelar i fer-ho a través de la poètica del realisme màgic.
