Durant la guerra civil nord-americana, en Henry s’allista a l’exèrcit atret per les seves idees romàntiques sobre la vida militar. A les files de combat, però, la realitat és molt diferent, i en Henry acaba fugint de l’enemic durant el bateig de foc. Quan torna al regiment, lluita contra la vergonya mentre intenta redimir-se i demostrar la seva valentia.
Lluny dels relats glorificadors, aquesta és una història íntima i visceral sobre la batalla més difícil de totes: la batalla amb un mateix. Com ens diu l’escriptor Paul Auster: «La novel·la bèl·lica més famosa de la literatura nord-americana no és tant un llibre sobre la guerra com una anàlisi dels efectes de la guerra en una ment jove, encara immadura. Una obra que Crane qualificaria de “retrat psicològic de la por”».
Stephen Crane (Newark, Estats Units, 1871 – Badenweiler, Alemanya, 1900), escriptor i periodista, és una de les veus més innovadores de la seva generació. Amb la seva obra "Maggie, una noia del carrer" i després amb "La insígnia roja del coratge", Crane prefigura una estètica nova que en anys posteriors culminarà en Proust, Joyce, Faulkner o Virgina Woolf. El 1897, fugint del conservadorisme de la societat novaiorquesa, s’instal·la a Anglaterra. Des d’allà va viatjar a la guerra grecoturca i a la de Cuba el 1898 com a corresponsal de premsa. Als vint-i-vuit anys va morir en un balneari a la ciutat de Badenweiler a causa de la tuberculosi.
