Amb la llista dels 100 cims de Catalunya —ara bastants més—, la FEEC
ha obert el país a una gran quantitat d’itineraris que recorren els
«col·leccionistes» d’aquests cims. Per assolir-los cal sovint dirigir-se a
comarques i indrets poc freqüentats fins al moment, però necessaris
de conèixer perquè no deixen de formar part de la nostra geografia
física. La idea ha estat bona amb vista a aquesta descoberta total del
territori català i les seves muntanyes, per petites que siguin, ja que
totes l’identifiquen en un o altre aspecte o, vist des d’una altra
perspectiva, totes són símbols del lloc on es troben. Per exemple,
Collbaix té una significació especial per a la gent de Manresa, o el
Montmaneu per a la de Maials.
Cerdanya és molt més que una comarca: és un territori determinat
hereu d’un important comtat medieval i d’una vegueria. El fet que
estigui dividida per dues fronteres estatals —cal sumar-hi l’andorrana—
i dues de provincials —el cim del Puigllançada pertany a la demarcació
de Barcelona— no li resta unitat geogràfica, sobretot física: és una vall,
la de la capçalera del Segre, ben definida. Des de la finestreta d’un avió
es veu claríssima dins del Pirineu. I les muntanyes que en formen part
la caracteritzen, perquè al marge d’on s’ubiquin són totes catalanes.
Aquesta llista de 101 cims és una selecció subjectiva, però té la intenció
que per assolir-los se’n recorrin valls, vessants, estanys, boscos,
paratges si cal més amagats i recòndits. És una manera més de saber
de la Cerdanya, de descobrir-la, de deixar-se’n sorprendre, de
gaudir-ne i d’estimar-la.
Ànims i amunt!
