Crepuscles és la vivència del pas del temps al ritme del moviment del pèndol, amb un vaivé resignat, estoic, a cops nostàlgic, mentre el protagonista va sortejant els trasbalsos emocionals, les pors o els sentiments de culpa. Un deixar-se anar per les edats de la vida, com una mena de flâneur que vaga i bada entre paisatges que li activen la memòria, alhora que es va reconciliant amb el que s’esvaeix i mor. I és en aquest passeig, que la paraula esdevé eco i mirall de la inèrcia del món i els seus efluvis.
