La Torre dels Russos sorgeix de la curiositat d’explicar la raresa que significa per l’Andorra del 1916 un edifici tan singular a les Valls com la Torre dels Russos. Edificada prop d’una zona de prats i rouredes, la Torre es diu així perquè va ser encomanada al llavors joveníssim arquitecte Cèsar Martinell pel misteriós rus Nicolas Popov. Misteriós perquè fins al moment en què es va fer el llibre, poc o res se sabia d’ell del cert. La Torre o Casa dels Russos es diu així, precisament, perquè allí hi van viure Popov i la seva dona (una teòrica russa que arrossegava una llegenda urbana força escandalosa sobre les espatlles). I tot això ben a prop de l’anomenat “enclau de Sant Jordi”, un experiment de tall georgista impulsat pel magnat estatunidenc del paper Fiske Warren.
Aquests indicis, que suposen l’inici d’una recerca i d’un voler saber, deriven en una llarga llista de personatges, llocs, objectes, colors i paraules que intersequen, transcorren en paral·lel o es perden en sentits oposats. Hi trobem una multitud d’amants, amics, parents, cònjuges, investigadors, periodistes i veus narratives. Persones, personatges i veus que neixen, viuen o viatgen a Boston (o per tota Nord-Amèrica), a Oxford, a Irlanda o a Santa Coloma, per exemple. Hi desfilen veus que parlen de les històries dels altres personatges o de les pròpies o que enfilen dèries: importància dels colors, mites recurrents, descripcions literàries del cel o comentaris sobre el fet d’escriure o sobre el llibre.
Aquest llibre és, per tant i per sobre de tot, una investigació (entre fictícia i real, entre seriosa i purament lúdica) que, sota forma de capítols molt breus (de vegades endreçats en sèries), mira d’apuntar molts dels misteris que rodegen un eifici peculiar, avui perfectament conservat, símbol d’una època i una gent.
David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1970) és un narrador, articulista i traductor andorrà, que ha fet també incursions puntuals en la poesia i l’assaig. Va ser fundador i membre del consell editor de la revista cultural Portella. Actualment és un dels editors de Medusa. Ha practicat la narrativa (Cartes mortes, Res no és real, Arnes), el columnisme ficcionalitzat (L’obra articulística d’Arseni Sugranyes), la divulgació (Gravats rupestres d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya), el gènere híbrid (Forma), la prosa poètica (Fragments de paisatge, Allò que som) i el fals dietarisme (Carrer del Bosc). Ha traduït Rudyard Kipling (La millor història del món), Janice Pariat (Seahorse), Daniel Defoe (El capità Misson), Jonathan Swift (Una proposta modesta) i Iñaki Rubio (Muertos, ¿quién os ha muerto?).
