L’obra és un homenatge a la singularitat dels nostres pobles i al paper protagonista de les dones en la tradició oral mediterrània.
Amb l’horitzó de muntanyes mullades i enfosquides pel ruixat d’unes nuvolades grises, Àngels torna a Ondara després de més de mitja vida a la capital del Túria. És infermera i ha estat lluitant durant tota la pandèmia al peu del canó. Però ara està a les portes de la jubilació i ha decidit retornar al poble natal. El coronavirus, a més de situacions límit, li ha deixat la pitjor de les seqüeles: la pèrdua d’un ésser estimat. Malauradament, ha arribat a l’últim tram del seu trajecte vital amb unes circumstàncies molt diferents de les que esperava. S’haurà d’enfrontar a un dol complicat i a l’arribada de la maduresa. Acompanyada del seu pilar fonamental, la seua amiga Tona, tancarà ferides i farà servir les arrels més oblidades per a construir de nou la seua vida.
