Una novel·la com un riu, que emergeix de la pròpia experiència de l’autor, vital i creativa, si és que totes dues es poden separar. Una novel·la que comença quan Jaume Benavente i la seva dona, Maria, es contagien per coronavirus al començament de la pandèmia i han de ser ingressats. Recuperats, contemplen astorats l’estranya rutina que imposa el confinament, mentre l’art, la família i el record esdevenen puntals que els sostenen. La creació literària, la relació amb els fills, l’evocació dels viatges passats i la il·lusió pels viatges futurs són elements que flueixen en aquesta obra que recorre els límits difusos entre el que vivim i el que escrivim haver viscut.
Jaume Benavente és un d’aquells autors amb una veu pròpia i inconfusible, que ha fet del viatge el principal motiu de la seva obra. Amb aquesta novel·la de dicció clara i actitud honesta, posa l’accent en un altre viatge, potser el més important de tots: la vida pròpia i la de les persones que estimem.
