«És tant emocionant, Esther, sentir-se lligat espiritualment a una dona de cos tant temptador, disposat a entregar-lo per satisfer l’ideal de tots dos, que només qui ha tingut la sort de sentir-ho sap que soluciona el problema més elevat de la vida, que és l’amor únic.»
Amb aquesta passió, Francesc Pujols i Morgadas (1882-1961), ens obre una finestra a la seva vida íntima i sentimental. En format epistolar, narra —amb pèls i senyals— les seves relacions sexuals, amoroses i ideals amb vuit dones a la Barcelona d’entre els anys 1897 i 1954. L’obra està dirigida a una d’elles: Esther Antich i Sariol, l’amor de la seva vida, a qui decideix relatar totes les seves alegries i desenganys en l’amor per tal de justificar-li —també filosòficament— per què, una nit d’estiu de 1938, en plena guerra civil, va decidir no fer l’amor amb ella.
«Trobareu també una mirada, treballadíssima, lucidíssima, intel·ligentíssima, sobre les dones de les quals parla—amb gran secretisme—, perquè hi ha tingut relació. Hi endevinareu dones poderoses, segures i tremendíssimament modernes.», ens diu Empar Moliner al pròleg.
