A la Barcelona dels anys quaranta, amb Europa sagnant per l’urpa del nazisme i Espanya atrapada en el clos obscur del feixisme franquista, brillava amb llum pròpia un hotel anomenat Ritz. Va ser en aquell hotel glamurós on un dia va arribar un jueu amb els seus músics, que acabaven de travessar els Pirineus després de fugir de la França ocupada pel III Reich.
Al Ritz, les festes sumptuoses amb nazis i feixistes, el xampany i el swing de l’orquestra de Bernard Hilda il·luminant les nits, contrasten amb la foscor d’una ciutat on els afusellaments del Camp de la Bota, les cues davant de l’Auxilio Social, les nenes dels prostíbuls, la resistència i l’estraperlo marquen la quotidianitat dels seus supervivents. I enmig d’aquesta Barcelona derrotada, la Merceneta, que ja té cinquanta-quatre anys, rica i avorrida, casada amb un franquista despòtic i destraler, obtindrà per atzar un petit paper en la història d’una època convulsa i complexa.
