El llibre Dones i repressió al Vandellòs del primer franquisme indaga entorn de l'opressió econòmica, política, social i les vexacions que sofriren les dones -en concret, les de Vandellòs- durant la immediata postguerra. El relat pretén explicar com el franquisme emprà el dolor, el càstig i una concepció àmplia d'enemic com a arma política. L'opressió que s'exercí sobre les dones -en major o menor mesura totes les dones foren perdedores amb el triomf de la dictadura- tenia l'objectiu d'implantar el nou ordre i impedir a tot preu la seva rebel·lió, alhora que els imposava un ideal de dona catòlica, dòcil, submisa i obedient. La complicitat de la societat i el paper protagonista que tingueren agents socialitzadors com l'Església, l'escola o la Secció Femenina de Falange permeteren propagar la doctrina nacionalcatòlica i fer partícips les dones de la transmissió d'aquests valors tradicionals.
