Zoraida Burgos, passada de llarg la vuitantena, manté la mateixa intel·ligència i sensibilitat d’antuvi i més riquesa interior gràcies a la seua fal·lera de viure i aprendre. La paraula escrita encara és la seua millor arma, per a reivindicar, per a estimar. Els seus poemes sobrevolen este paisatge amic que pocs han sabut descriure com ella. Ara viatja menys, però restaura més obres d’art. Seguix estimant l’aigua i absolent el temps, les dues paraules que més apareixen en la seua obra. Pinta, llig i escolta música mentre en la seua memòria perduren els estius i les olors de la infantesa. Al llibre trobareu textos inèdits, poemes que la censura li va segrestar i sabreu què feia Lluís Llach a casa seua o per què va estudiar grafologia. Històries que Zoraida ha explicat a Montse, en esta biografia creada a quatre mans però amb pianos diferents.
