En els cinc títols aplegats en el present volum, El sarau (1963), El temps escènic (1963), No era ara (1965), Xeix o tres actes de comèdia (1965) i Al Canigó ja no hi ha àguiles (1965), Joan Brossa treballa a fons la potencialitat del discurs dels personatges que, des d'unes situacions naturalistes en aparença, deriva de manera intermitent cap a un llenguatge teranyina que té afinitats amb la dramatúrgia el.líptica d'Eugène Ionesco i Samuel Beckett i que sovint tendeix a juxtaposar imatges de caire surrealista. Es tracta de cinc peces que mostren un dramaturg en plena maduresa creativa amb un domini extraordinari dels recursos i els procediments dramàtics, amb una gran capacitat per manipular gèneres diversos i ajustar-los als personatges i a la seva tipificació social. Alhora, el lector hi observarà una preocupació creixent per articular una crítica a la dictadura franquista, per fer prendre consciència de l'immobilisme de les classes populars - o , s'exclama el Vell inconformista de El sarau- i per desarmar ideològicament una de les forces socials que donava cobertura al règim: la burgesia catalana.
