«M’acompanya una remor de fons, un vaivé que va repetint: “com tenim el cor, tindrem la vida”. Qui no necessita tenir cura del cor entre les presses de la ciutat o dels ritmes calendaritzats de la rutina? Prendre consciència que batega, que respira, que és viu, que estima. En mig d’aquesta cerca per viure amb plenitud la vida, necessitem el SUPORT d’un suggeriment, d’alguna clau que obri una nova perspectiva, d’una pregunta a temps o d’una veu amb més experiència. Requerim d’un cop de mà per retornar a la pregària i, amb ella, als braços del Pare».
(Del pròleg de la Nuria Romay)
«Com la fontana que neix del cor de la terra, l’amor neix de l’admiració i la fascinació. Així passa, no creus? Sobretot si l’altre et mostra un sentiment favorable, i més encara si et diu amb fets i paraules que ell t’estima fins i tot abans que tu el coneguis. Com interpretar, si no, aquelles paraules: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats... que soc mans i humil de cor”. El nostre amor, petit i fluctuant com una flama moguda pel vent de la vida, resulta que es troba amb el seu amor».
(Fragment de la pregària: Admiració, fascinació, amor i donació)
