Poemes d’Abissínia flueix tan harmònicament que el lector
no percep aquesta trama invisible que teixeix els versos.
Però jo no em puc estar de veure-hi una voluntat màgica, un
desig ocult. A Poemes d’Abissínia Gavaldà cita diversos poetes en els quals
s’ha emmirallat: Ausiàs March, Salvador Espriu, Carles Riba,
Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Josep Palau i Fabre, Miquel
Martí i Pol, la qual cosa el situa en una tradició catalana. Però
també hi trobem Arthur Rimbaud, Sylvia Plath, Edgar Alan Poe,
William Shakespeare, Sibilla Aleramo. Uns i altres l’ajuden en
el seu trànsit cap a la identitat recuperada.
