La literatura comparada té, a Catalunya, una tradició que pot considerar-se lògica i paradoxal alhora. La modernitat cultural que ha caracteritzat el país ha afavorit una crítica literària amb una dimensió internacional, cosmopolita, coherent amb les relacions entre la literatura catalana i les literatures europees. Ara bé, els principals crítics catalans que van adoptar en els seus escrits una actitud implícitament comparatista (molts d’ells van ser, a més, grans traductors) van obviar les pautes marcades des de les càtedres universitàries i, en alguns casos, van discutir l’orientació donada per l’acadèmia a aquesta perspectiva crítica. Aquest llibre reuneix una mostra d’aquests «comparatistes sense comparatisme»: crítics de talent, amb vocació i mirada europees, que exemplifiquen una història alternativa de la literatura comparada i revelen amb la seva manera de llegir que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.
