Tinc pipí i altres contes és una selecció de relats curts que tenen una cosa en comú: passen en llocs ocults. Sigui el lavabo, el dormitori o la soledat d02019;algú que nega tenir-la. El gènere de cadascun és un ventall de cartes d02019;emocions. Sovint n02019;identifiquem la tristesa, l02019;angoixa o la por. Però també hi ha felicitat. Hi ha somriures. Intimitat. Llocs ocults és un dels relats que enceta el llibre. Comencem a veure la direcció de la resta dels relats i la psicologia dels personatges que en poden formar part:
«Darrere dels nostres ulls estem sols. Em tranquil·litza saber això quan em sento saturada de la gent, i de les seves veus. N02019;hi ha tantes. [02026;] Quan parlo en veu alta, però, només en sé fer una d02019;elles. Amb la que em reconeixen per telèfon i amb la que em desconec quan està gravada a algun lloc.»
L02019;essència de cada personatge s02019;insinua a la intimitat. Amb els ulls oberts que semblen tancats. En els llocs on no els pot veure ningú. Això és el que li interessa a l02019;autora. Veure com una persona o un gos o una persona que es comporta com un gos poden arribar a reaccionar amb la soledat i amb el món.
