Fa un grapat d'anys, quan l'autora d'aquest text era una nena, cada volta que hi havia una tronada s'ajupia com un ocellet esglaiat. Ja de major, cert dia els seus fills li van a preguntar el perquè dels trons i els llamps. Aleshores, ella es va ficar, sense cap por, davant d'una finestra, amb paper i boligraf (no podia endollar l'ordinador perquè tronava) i va deixar que el cel i les muntanyes li contaren esta història d'un nen anomenat Aleix, el seu amiguet Eloi i uns núvols tous i xarradors amb moltes, motíssimes ganes de fer festa.
