Amb el mite d’Ondina, Benjamin Lacombe torna al seu amor pel romanticisme i pels pintors prerafaelites. Inspirat pels textos de Friedrich de La Motte-Fouqué i l’obra de Jean Giraudoux, proposa la seva versió del conte en la qual predominen unes imatges molt pictòriques marcades per la influència de les pintures de Millais o de Waterhouse. Per mitjà d’un precís joc de capes impreses, fa emergir tota la sensualitat i la transparència d’aquest univers aquàtic.
Enamorada del bell cavaller Huldebrande, Ondina s’ofega en les paradoxes i les traïcions de l’amor.
Un gran conte, una epopeia romàntica la temàtica de la qual esdevé increïblement moderna.
