Què pot dir un fill de la seva mare? Doncs, ben bé tot el que diu el narrador de "La meva mama": que se l'estima i que ella l'estimarà sempre, que aquella mama és tot el que ell necessita i tot el que ella vulgui ser, perquè és sens dubte una SUPERMAMA amb un vestit de flors que apareixen arreu, fins i tot a les guardes.
En aquest àlbum de l'Anthony Browne, les seves il·lustracions no s'allunyen gens del fil principal de la història. En cap cas explica el personatge, en té prou a descriure'l. De tant en tant, però, ens fa una de les seves picades d'ull, incorporant coses com ara el pastís amb forma de mico, que ens recorden el seu amor per aquests animals, o una mare que en comptes de maquillar-se pinta un nas, uns ulls i està a punt de pintar una boca, perquè és també una gran pintora.
