Quan es diu de Shakespeare que és el nostre contemporani, no és només perquè les seves reflexions són avui tan actuals com en la seva època. Aquesta modernitat potser també arrela en la presència, en tota la seva obra, d'un element tan quotidià i universal com la Natura. Perquè quan Shakespeare desplega tot un ventall imaginatiu de metàfores, símils i al·legories plens d'esquitxos de la naturalesa, la humanitat s'emmiralla en els seus textos. Aquest llibre vol posar en evidència l'extraordinària habilitat de Shakespeare per connectar home i Natura, una faceta del dramaturg fins ara inèdita en profunditat en els estudis sobre la seva obra. I també vol destacar com el fill d'Stratford va emprar aquesta relació en una percepció dicotòmica: com a inspiració i com a simbolisme, insistint en la repetició a nivell humà del món macrocòsmic de la Natura: violència i placidesa. L'anàlisi incideix en aquest paral·lelisme amb l'home en els camps lingüístic, sobrenatural, humorístic, de l'ordre i el caos, de l'aparença i la realitat, de l'amor i de la mort. En el darrer capítol s'ofereix la recopilació de més de 80 frases de personatges de totes les èpoques que han coincidit a relacionar o identificar l'autor elisabetià amb la Natura.
