Les primeres cites van deixar pas a un ritual d’amor. Sempre era el mateix: després de fer-se la promesa que el seu amor seria etern, llançaven una rosa vermella a l’estany. Una flor de colors vius i fragància encisadora surant per aquelles aigües tèrboles com si fos un petit vaixell carregat de paraules d’amor que navegava cap a un destí incert.
Enmig d’una ciutat que batega al ritme trepidant de les il·lusions i els somnis compartits d’un bon grapat de personatges carismàtics, aquesta jove parella viurà el desencís i la por, els dubtes i la foscor de les acaballes del franquisme. Al llarg dels anys, però, l’escalf del record del seu amor innocent perviurà.
Una cançó, un amor, una ciutat, una història magnífica que apel•la a la força dels sentiments més sincers i evoca amb nostàlgia agredolça la fragilitat i la tendresa del primer amor.
