L’any que ve ens ha d’obrir les potències -als que serem capaços d’emprar-les- sobre la pitjor de les nostres tares congènites. Els castellans són, cadascú, Tot-un Cavaller. Els bascs són Tot-d’una-peça. Els aragonesos són Francs. Nosaltres encara som pitjor: som Obvis. La ironia en nosaltres és un instint compensador, una defensa natural contra l’elefantiasi insuportable de la nostra Obvietat. Així, urgellistes o bé vianistes o bé federals de tota la vida o bé companys de causa, hem convertit en un ciri trencat aquella que hauria hagut d’ésser làmpara del nostre desig.
JOSEP CARNER
