Ambientada entre les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle xx, El pont de la solitud ens trasllada a un temps marcat pels estralls de la guerra civil espanyola i les guerres europees. Perfumada amb les olors de la postguerra, aquesta novel·la ens relata les vicissituds d'uns anys en què la misèria, la fam i les malalties eren el pa de cada dia. Amb tot, hi descobrim uns personatges que tiren endavant malgrat les adversitats i les desigualtats socials amb valentia. Mentre molts s'enriquien aprofitant-se de la desesperació dels altres, l'estraperlo fou l'única alternativa per fer surar les economies familiars més castigades. En un ambient dominat per la repressió franquista i el nacionalcatolicisme, un grup de presoners republicans foren obligats a treballar en la construcció de la via ferroviària de la Val de Zafán i s'incorporaren a l'activitat diària d'una vila de la vora de l'Ebre. Aquest fet fou el punt de partida d'una història que portà la Paula, la protagonista, a haver d'afrontar situacions inesperades que li marcaren el destí.
