"És tan necessari creure que les dones no estan capacitades per a determinades feines com pensar que totes són tendres, sensibles i intuïtives. Cada dona és un individu, no és l'espècie". Amb aquestes paraules, Isabel-Clara Simó s'encara a les narracions que conformen aquest volum, en el qual predomina la diversitat. En efecte: hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives i dones agressives, dones fortes i dones febles, dones víctimes i dones victimàries...
L'autora ha manifestat sovint que no creu en l'existència d'una "literatura femenina", sinó que hi ha, simplement, bona i mala literatura. Per això ha escrit sobre temes literaris molt diversos, i no especialment sobre l'univers femení. Tanmateix, ara ha volgut parlar de dones perquè considera que no ha de ser un tema prohibit "tot el contrari -afirma-. No n'hi ha, de temes tabú, en literatura, ni per a homes ni per a dones".
Amb una encertada recerca del llenguatge oral -que l'autora ja va treballar a La innocent- i amb l'habilitat literària i la subtilesa que la caracteritzen, Isabel - Clara Simó ens presenta una deliciosa, incisiva i lacerant mirada sobre disset tipus de dona.
