Stabat mater és una novel·la d’una sola frase, o el que és el mateix, una frase que s’estén al llarg de 200 pàgines, la qual cosa la converteix en el primer text literari d’aquestes característiques escrit originalment en català. La història que s’hi relata és una falsa autobiografia, ja que el narrador no n’és l’autor, sinó la seva mare. Mitjançant un audaç monòleg interior que barreja el que va passar i el que podria haver passat per tal que sigui impossible destriar la ficció dels fets verídics, Palazón indaga en les repercussions de portar l’instint maternal fins a les últimes onseqüències i, al mateix temps, explora els límits del llenguatge, posant a prova la seva flexibilitat a fi de reflectir de la manera més versemblant possible com funciona la nostra ment. I és que, quan pensem o recordem, no fem servir punts i seguit ni organitzem les idees en paràgrafs
