La MONTSE treballava en una residència de gent gran. El JUAN va marxar de casa als catorze anys. L’IGNACIO va deixar l’Argentina per tenir més oportunitats laborals. L’ANABEL va ser abandonada quan tenia tres mesos. L’ANDRÉS va arribar de Colòmbia a la recerca d’una vida més digna. El PEDRO era cambrer en un restaurant de Barcelona. El que relliga les seves històries és que tots viuen al carrer o bé hi han viscut en algun moment de la seva vida.
Amb aquest llibre, volem explicar com és viure al carrer i què pot portar una persona a fer-ho. Volem donar a conèixer les situacions de violència, d’abandó, de soledat; de pèrdua d’autoestima, de dignitat i d’il·lusió que pateixen les persones que viuen al carrer. I també volem esbrinar si és possible sortir-ne, com fer-ho i per què costa tant. Dues dones i quatre homes que no tenen una llar digna ens expliquen com era la seva vida abans; per què van perdre la casa on vivien, i com és actualment la seva vida al carrer. Són històries plenes de dolor, d’injustícia, però també de solidaritat i perdó.
Els testimonis que presentem ens conviden a canviar la mirada, a trencar prejudicis i a repensar la manera com ens relacionem amb les persones que ho han perdut tot.
