Estem avesats que els historiadors a sou de totes les èpoques —i bona part de la premsa actual— cantin les lloances dels governants i exposin les obres de govern i les gestes més destacades dels qui els paguen, i prou que Procopi ho va fer com a historiador que era de l’imperi bizantí. Però és una autèntica raresa, encara més en el segle vi, que el mateix autor que havia redactat la història «oficial» tingués la valentia d’escriure aquest llibre, en el qual diu les coses pel seu nom: els foscos orígens i el tarannà pervers de Justinià, l’adolescència prostibulària de Teodora, l’espoli dels súbdits com a pa de cada dia i molts altres estralls demostren d’allò més bé que la realitat, ahir i avui, no és com ens volen fer creure.
