La regió càrstica que comparteixen Itàlia, Eslovènia i Croàcia, una zona on conflueixen diferents pobles i llengües, ofereix refugi a l’autor en un moment de profunda crisi personal. Neix així aquesta «autobiografia lírica», com a Slataper li agradava definir-la, en la qual, seguint el flux dels records, parla de la seva infantesa i adolescència, dels seus amors, de Trieste i l’irredemptisme, del trasbals d’un jove a la recerca de la seva identitat lingüística i cultural en una terra fronterera. La seva tria el portarà, uns anys més tard, a perdre la vida per Itàlia a la Gran Guerra, com molts altres intel•lectuals de la seva generació. Publicada a Florència l’any 1912, "El meu carst" és una obra mestra de la literatura triestina del segle XX i el llibre més important de Scipio Slataper.
