Després de la mort del seu marit, Ramatoulaye, una dona de mitjana edat i de classe acomodada de Dakar, escriu una llarga carta a la seva millor amiga, A¯ssatou, durant la imposada reclusió que l islam exigeix després d una mort propera.
La carta de la Ramatoulaye és una seqüéncia de reminiscéncies, algunes de nostálgiques i d altres d amargues, dels moments més significatius del seu passat, però també una reflexió del conflicte emocional que es va obrir entre ella i el seu marit quan aquest va decidir prendre una segona muller, i desfer, així, vint-i-cinc anys de vida matrimonial i d amor.
A través d aquesta obra, B¢ relata el trángol de les dones musulmanes amb estudis al Senegal dels anys setanta, però també el de moltes dones d avui que, indignades amb les tradicions que permeten la poligínia, habiten un entorn social dominat per actituds i valors que els neguen els mateixos drets i estatus que els homes. Un retrat de la condició de la dona africana en un país que emergia del domini colonial i redescobria la seva pròpia identitat.
