En aquest dietari espontani i amb pocs filtres, una jove periodista narra vivències i ens presenta pensaments entorn de la seva vida, sobretot la més íntima i sentimental. Amb una honestedat poc comuna en la nostra literatura de no-ficció en primera persona, Júlia Bacardit comparteix experiències vitals i tarannà, així com algunes contradiccions inherents a les aspiracions i els afanys d’una jove amb formació universitària i oberta al món que viu en una gran ciutat europea. Un diari literari i personal d’aparença clàssica però de contingut atrevit que ens obre la porta a angles normalment morts dels dies i les nits d’una nova generació d’escriptores que irrompen amb força en el panorama literari català i que ens mostra un món tan prosaic com obert a moments d’alta intensitat poètica. Llibres, llàgrimes, viatges a l’estranger, amor i desamors, cerveses, quilòmetres en bicicleta, companys de pis, de llit o d’inquietuds, i dies de confinament omplen les pàgines d’aquest volum sincer, de vegades estripat i només en aparença senzill.
