FUGIR ERA EL MES BELL QUE TENIEM

Els records dels altres són el país on residim: una enquesta detectivesca sobre el lligam d’una filla amb el pare. Un homenatge als que no poden dir “casa nostra”. Una cruïlla on la Història i la ficció s’abracen. Un llibre en què la reflexió batega d’emoció.

Ella regularment fa les maletes i se’n va a viure a un país nou. Sembla que fugi. ¿De què? Aquesta pregunta és el seu fil d’Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat: més enllà de la infància, aquest temps en què el pare es va haver d’exiliar dues vegades, com a fill d’anarquista i com a jove soldat.

Fugir era el més bell que teníem és un viatge de Barcelona a Toronto seguint la pista dels que no poden dir “casa nostra”. Els amants de la Història i els adeptes de la ficció hi faran les paus d’una vegada.