L?origen del llenguatge és, probablement, el secret més ben guardat de l?evolució. El filòleg i filòsof napolità Giambattista Vico (1668-1744) indagà sobre el pas dels primers homes cap a la humanitat civil, suposant que la capacitat figurativa, l?habilitat per entendre?s per objectes i senyals, i l?emergència, finalment, de llengües articulades indicaven el curs de la història humana. La seqüència viquiana s?assembla a la progressió semiòtica conjecturada pel lògic nordamericà Charles S. Peirce (1839-1914), d?icones o associacions per semblança, índexs o associacions per contigüitat, i símbols o tipus d?associacions lliures. Per un altre costat, la coevolució i la coexistència de l?oralitat, l?escriptura i els modes audiovisuals i cibernètics assenyalen també, en les línies apuntades per Vico i Peirce, com la ?vida dels signes? s?entrellaça amb les formes d?història social i les modalitats de pensament.
