«Si sou dos tot és molt diferent. Una nit és la meitat de llarga, la meitat de freda, la fam només mossega la meitat de fort.»
El 1932 el periodista i assistent social Ernst Haffner va escriure el reportatge novel·lat La banda de Berlín. Germans de Sang, que va rebre de seguida el reconeixement del públic i de la crítica. Però un any més tard els nazis el van prohibir, i bona part de l’edició va anar a parar a la foguera.
Als documents que s’han trobat fins ara, el rastre de l’autor es perd poc després de la crema dels seus llibres. Ara, vuitanta anys després, tretze països li han volgut donar la benvinguda immediatament com una obra mestra intemporal.
A La banda de Berlín Haffner s’endinsa en l’il·lícit món dels baixos fons i descriu, de manera convincent i atractiva, com aquests germans de sang es mouen d’un delicte al següent, passant les nits en tuguris i lluitant junts per sobreviure a la pobresa del Berlín dels anys trenta. Amb un estil cinematogràfic de gran nitidesa i intimitat, Ernst Haffner escriu una novel•la diferent de totes les altres. Un món subterrani increïble. El Tageszeitung és rotund: «Fascinant».
