«--L’he perdut, Ella, ja ho sé. En Tristan és mort. No em pot tornar a abraçar. No pot pensar en mi. Ja no em pot desitjar. L’amor acaba amb la mort.
--No! No és cert! --va exclamar en Tristan--. Et tornaré a abraçar, ho juro, i comprendràs que el meu amor no desapareixerà mai.
--Estàs esgotat, Tristan --va dir la Lacey.
--T’abraçaré! T’estimaré sempre!»
L’Ivy és nova a l’institut de Stonehill. És bona estudiant i una mica tímida, però aviat fa un grupet d’amigues que l’ajuden a integrar-se. En Tristan, capità de l’equip de natació, és un dels nois més populars de l’institut, d’aquells per qui sospiren les noies.
Quan l’Ivy i en Tristan es coneixen no poden evitar sentir que són ànimes bessones, i es converteixen en la parella perfecta. No obstant això, un tràgic accident canvia les coses. L’Ivy sent que ho ha perdut tot... fins que comença a percebre fets estranys al seu voltant, com si una misteriosa presència l’acompanyés sempre i la protegís...
