"Ja fa deu anys que va morir Jordi Llimona. D'aleshores ençà el món ha fet moltes voltes, potser girant massa de pressa i produint-nos una certa sensació de vertigen. Com si tot plegat fos abocat a una cursa esvalotada d'idees, moltes de les quals tenen una vida tan curta com la d'aquelles efímeres papallones de nit, que acaben cremades per una bugia. I vet ací que el text que es presenta al lector persegueix tot el contrari. Tinc la impressió que ens parla en veu baixa, sense mai voler alçar el to. Com si el murmuri fos la forma expressiva que més s'adigués amb el que ens vol transmetre Jordi Llimona en aquest recull de darrers escrits. Ell mateix afirma, en la seva petita presentació, que "vénen a ser un resum de les meves idees i sentiments", i "un obsequi en tranquil·les hores de posta". Més enllà de la bellesa de les paraules triades per introduir-nos els textos, l'expressió ens convida a la serenitat i a la calmosa percepció del que escoltem." Del pròleg de Miquel Llimona
