«Jocs d'infants» és la culminació de la narrativa de Miquel Llor, al costat de «Laura a la ciutat dels sants».
Apareix ara per primera vegada després de l'edició inicial de 1950. Escrita en els moments més durs de la postguerra, és un mangífic fris de la Barcelona de l'inici del segle XX, quan la ciutat bullia d'energies renovades i el telèfon, el cotxe o la ràdio començaven a sacsejar els costums i les formes de vida. Els veïns d'una casa de pisos de l'Eixample, amb totes les seves diferències, esdevenen un autèntic microcosmos d'aquella societat barcelonina, en què les classes socials encara dictaven el destí de les persones i en què el personatge central, l'Andreu, a qui veiem fer-se adult, haurà d'aprendre que «viure no és un joc de criatures».
Miquel Llor
(Barcelona 1894-1966) encapçala, amb una prosa rica i elaborada, la recuperació del gènere novel´·lístic en la literatura catalana del segle XX. Va aconseguir la seva consagració popular amb «Laura a la ciutat dels sants» (1931). Entre les seves obres més destacades figuren «Tàntal» (1928), «Jocs d'infants» (1950), que avui recuperem, i «Un camí a Damasc» (1958).
