SEGONA EDICIÓ
Aquest llibre recull episodis quotidians de la vida de pares i fills en el llarg i turtuós -a vegades- camí de creixement i aprenentatge. ¿Qui no s'ha hagut d'enfrontar, perplex, a les preguntes més inversemblants, i alhora innocents, sobre els assumptes sexuals, la reproducció humana, la vida o la mort? ¿Qui no ha rigut, ha somrigut o s'ha commogut amb la interpretació sorprenent de les coses vistes pels ulls infantils, amb la seva clarividència per entendre el complex món dels adults, amb l'ús maldestre de les paraules? ¿Qui no s'ha volgut fondre en una reunió social per una afirmació infantil massa sincera, i ben aludible per tothom? Si algú respon: 'Jo', es tracta segurament d'algú que no ha exercit de pare. Per ell aquest llibre serà una descoberta. Per a la resta -l'exèrcit de pares i mares que repoblen algú-, serà com un retrobament amb vivències que compten, sens dubte, entre les més joioses de la vida.
Miquel Desclot
Barcelona, 1952. És poeta, prosista i traductor. D’ençà de 1971, en què publicava les primeres obres, s’ha produït regularment en camps literaris força variats. En podem destacar els títols «Cançons de la lluna al barret» (1978), «A la punta de la llengua» (1980), «Auques i espantalls» (1987, premi Pere Quart), «Llibre de Durham» (1992, premi de la crítica Serra d’Or), «Bestiolari de la Clara» (1992, premi de la crítica Serra d’Or), «Per tot coixí les herbes» (1994, premi Cavall Verd), «Saps la terra on floreix el llimoner?» (2000, premi de la crítica Serra d’Or), «Més música, mestre!» (2001, premio nacional de Literatura Infantil y Juvenil), «El jardí de les malícies» (2001), «Pare, saps què?» (2002) i «L'edat d'or de la música» (2003).
