• Hannah, de Christian Gálvez

    Avui en Joan ens parla de Hannah, la nova novel·la de Christian Gálvez.

    «Hannah i Hannah, àvia i neta. Dues dones. Dues òrfenes. Hannah i Hannah víctimes de la violència. Un fort vincle i una ciutat, Florència. Florència en la seva època més fosca i una galeria de personatges disposats a rescatar tots aquells que pateixen persecució i intentar salvar el que pugui quedar d'humanitat i salvaguardar l'art i la bellesa d'una ciutat única en uns temps extremadament difícils.

    Hannah 1944. Hannah 2018. Narració en dos plans temporals que se solapen buscant un argument i una acció que agradarà a tots aquells lectors de les bones històries amb un rerefons històric. Extremadament visual podria fàcilment ser el guió d'una pel·lícula o fins i tot d'una mini sèrie i perfectament documentada, et transporta a la Florència, feixista primer i nazi després, i sense deixar de retre tribut a el Renaixement Italià, època que Gálvez coneix molt bé, recull uns fets desconeguts per al gran públic esdevinguts entre 1938 i 1944.

    Hannah neta, igual que el palíndrom del seu nom, agafarà el testimoni de Hannah àvia per així tancar el cicle vital d'aquesta última.

    Una agradable lectura.»

    Joan Peñas - Galatea Llibres


    Pots fer-ne un tastet aquí.




  • Fidelitat, de Marco Missiroli

    Aquests dies he llegit Fidelitat, de Marc Missiroli. Ha estat una sorpresa. El llibre va arribar amb les novetats del mes de gener i si no hagués estat per aquest confinament forçós segurament m'hauria passat desapercebut.

    Quan em van donar l'oportunitat d'escollir els llibres que em vingués de gust llegir durant aquests dies, no m'ho vaig pensar. Aquest havia de ser un d'ells.

    La història és molt simple. Un matrimoni, aparentment feliç, envoltat de gent, aparentment feliç. Però els dubtes comencen a sorgir des del principi a causa d'un "malentès".

    Amb això, la novel·la et fa plantejar una sèrie de dubtes que t'acompanyen fins al final. Però els personatges secundaris estan al voltant per ajudar-te a contestar moltes d'aquestes preguntes. Portaries el desig fins al final? El reprimiries per estar en parella o et deixaries portar? És més important ser fidel a un mateix?

    Recomanable, molt recomanable.

    Judith Aragonès - Galatea llibres



    Pots fer un tastet de la novel·la aquí.

  • Las fuentes del silencio, de Ruta Sepetys

    Pocs llibres m'atreveixo a recomanar sense haver-los llegit. Aquest és un d'ells.

    Vull recordar que el dia 17 de març va arribar a les nostres llibreries Las fuentes del silencio, l'última novel·la de Ruta Sepetys de l'editorial Maeva. Pot semblar, a simple vista, una altra novel·la de la nostra Guerra Civil, escrita per una dona i protagonitzada per una dona, però m'arrisco a dir, sense haver-la obert encara, que no ho és.

    Vaig tenir la sort de poder conèixer a l'autora ara ja fa un temps; aquests plaers que et regala la vida. En aquella ocasió presentava Lágrimas en el mar (llegida ja, juntament amb Entre tonos de gris).

    La paraula que em va venir a la ment al veure-la va ser elegant, fina. I d'aquesta manera com tracta als personatges i a les seves històries; amb dolçor, amb respecte, com si estigués a les seves mans suavitzar-los-hi el seu patiment.

    La seva prosa de Sepetys és molt senzilla, directa. Gaudeixo de les estones que passo amb ella a través de la lectura. Sé que aquest llibre tampoc em decebrà.

    Judith Aragonès - Galatea Llibres

  • The Clash, autobiografía grupal

     La crisi del petroli de 1973 va acabar amb la bonança de la postguerra. El desastre va sumir als joves nascuts als ‘50 en un pou de precarietat i incertesa, creant una generació perduda i sense futur.

    L'escepticisme i el descontentament contra l’establishment va trobar una vàlvula d'escapament en la música pop-rock, convertint-se en un dels principals altaveus per expressar la desesperació i la fúria i donant així origen a el moviment Punk. Una música directa, furiosa i compromesa políticament que buscava trencar amb el passat gloriós de la Beatlemania.

    De tota aquella onada de grups que van prendre per assalt el protagonisme en el panorama musical del rock, va destacar amb llum pròpia "The Clash". Quatre nois britànics que van crear una discografia abundant i inoblidable tot i els només 10 anys de vida del conjunt. Cançons com London calling, Should I stay or should I go o Rock the Casbah s'han convertit en clàssics que han passat la prova del temps amb escreix.

    L'editorial Libros del Kultrum acaba de publicar en castellà una The Clash. Autobiografía grupal. No es tracta d'una biografia o història de la banda a l'ús; en comptes de ser un treball d'investigació per part d'un periodista o crític especialitzat, ens trobem amb la història de The Clash explicada en primera persona per part dels membres originals de la banda: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon i Topper Headon ens expliquen amb les seves pròpies veus l'origen, evolució i final del grup. Una lectura imprescindible per als amants de la música rock i també per a aquells joves que vulguin conèixer a la llegendària banda i entendre per què hi ha un abans i un després dels Clash en la història del rock.

    Diego Pérez - Galatea Llibres

  • QualityLand, de Marc-Uwe Kling

    «Què passaria si deixessin a George Orwell dirigir un capítol de Black Mirror? Doncs que en sortiria alguna cosa similar a QualityLand. L'àcida novel•la de l'escriptor alemany Marc-Uwe Kling ens porta a un futur proper, angoixosament proper de vegades, en el què la humanitat ha passat a ser una caricatura de si mateixa.

    Qualityland (transsumpte d'Alemanya, o en realitar qualsevol país desenvolupat), és un lloc on les aparences manen. On els "likes" cotitzen, i les puntuacions dels demés et jutgen imprescindible o inútil per la societat . On les marques i grans empreses són entitats divines que fan i desfan al seu antull. On la ment humana ha passat a ser un toll superficial de desitjos buits, infantils i materialistes a l'extrem. On els polítics es treuen per fi la careta i es comporten com estrelles d'un estúpid reality show intrascendent. On els algoritmes del Sistema et busquen la parella perfecta, la feina perfecta, la casa perfecta i el que calgui per tindre una vida perfecta.

    Davant d'aquest panorama, tenim un protagonista que busca, embadalit, un mínim de sentit o veritat en la realitat absurda que l'envolta. Per sort, l'humor, irònic sempre i corrosiu de vegades, és omnipresent a la novel•la, i és la única manera de llegir-la sense horroritzar-se.

    Qualityland és una lectura de contrastos: no hi ha una sola pàgina on vulguis viure-hi, però no hi ha una sola pàgina que no et faci riure i, alhora, reflexionar sobre el món que estem construint entre tots.»

    Sergi Garcia - Galatea Llibres
  • Gina, de Maria Climent

    «Amb un estil molt proper i col·loquial, l'autora ens convida a reflexionar sobre tres etapes de la seva vida on hi tenen cabuda l'amor, el dolor (físic) i la superació.»

    Sílvia Arbonès - Galatea Llibres

    Un tastet de Gina: 
    La vida és una successió d’esdeveniments inevitables i d’esdeveniments evitables que pel que sigue no s’han evitat, o que fins i tot s’han buscat, amb tot lo que això comporta. Ara ha fet un any que el Fran i jo vam vindre a viure aquí. Mos hi vam traslladar perquè a mi els metges me van dir si vols tenir un fill, fes-ho ara, que t’hem de canviar el tractament i els altres tractaments no són compatibles amb l’embaràs. I tampoc tens vint anys. Sempre havia pensat que en aquella època indefinida coneguda com Més Endavant m’agradaria tenir un fill. Ho havia donat per descomptat, que quan-fos-lo-moment formaria la meua pròpia família. No hauria dit mai que ho hauria de decidir d’esta manera, un dilluns al matí. En lo moment que vaig haver de prendre esta determinació no tenia cap mena d’allò que en diuen instint maternal, només l’obligació de decidir a l’acte. Si m’ho haguessen fet escollir tres o quatre anys abans no hauria calgut que ho fes perquè l’atac d’ansietat m’hauria matat. Però mira, per sort (sort, és un dir) ja feia una mica de temps que el pànic a les decisions adultes me’l passava pel farbalà. D’acord, tindré un fill i el tindré ara, jo què sé, me fa més temor no tenir-lo que tenir-lo. No fos 10 cas que em despertés un matí amb cinquanta anys i em penedís d’una decisió no presa vint anys enrere. 
  • Un deute amb Paul Auster

    «Aquests dies a casa, fullejo i acaricio els llibres que descansen en les meves prestatgeries, alguns ja llegits i altres a l'espera. Entre ells es repeteix  Paul Auster. Dir que és el meu autor de capçalera és arriscar-me una mica. N'hi ha tants! Però sí que és un dels meus preferits. Sempre he gaudit molt cada vegada que un dels seus llibres ha arribat a les meves mans. Em fascina el poder de transmetre mitjançant l'escriptura que tot és possible, que les casualitats poden realment existir i que l'atzar és allà per ser trobat. Vaig començar amb El llibre de les il·lusions i no vaig poder parar. Rebusco a casa i els tinc gairebé tots. Com si fos per atzar d'Auster, recordo que tinc un assumpte amb ell, un assumpte pendent. No he llegit Trilogia a Nova York, com pot ser? Me l'han recomanat tantes vegades, he cuidat amb tant d'afany que mai em falti a Galatea, que gairebé em fa posar vermella no tenir-lo aquí, no poder recórrer a ell. Quan això passi, el primer que faré serà llegir-lo, comprar-lo. Torno a somriure i penso que les casualitats existeixen. Gràcies, Paul Auster».

    Judith Aragonès - Galatea Llibres

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Zero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades