El nacionalisme català i el pensament catalanista sempre parlen de la identitat nacional propia. Una identitat que, segons se'ns diu prendria cos i forma al voltant de la llengua, la història, la manera de ser, etcètera, pròpies dels catalans. Però, ¿Existeix aquesta identitat nacional pròpia? ¿No es tracta, com assenyala la politologia contemporània, d'una identitat imaginada i/o construïda al llarg del temps que respon als desitjós i els interessos del moviment nacionalista? Més: ¿Quina pot ser la substaníivitat de la identitat catalana en un món complex i híbrid com el que ens ha tocat viure? A Malalts de passat -expressió amb què Josep Ferrater Mora feia referència a Catalunya i els catalans- posa en evidència, amb els noms i cognoms, el procés d'imaginació i construcció d'una identitat nacional catalana que mai no ha encaixat amb la realitat. I el llibre -tot bandejant el somni i reconeixent i assumint el que existeix- reivindica una Catalunya fonamentada en la ciutadania i en una identitat impròpia, plural i encreuada que doni raó del que efectivament som.
Un llibre que ens obre les portes de la Catalunya real.
